dimarts, 21 de juny del 2011

Ramon Segués, conductor del Si Vols: Hem intentat demostrar que es pot parlar de cultura i fer-ho d'una manera desenfadada i amena, però amb contingut



Després de 6 temporades en antena a Solsona FM, el magazín cultural Si Vols es pren un respir. Han estat molts divendres al vespre de converses amb convidats molt interessants i seccions ben diverses i amenes. El proper divendres, 1 de juliol, a ¾ de 9 del vespre s’emetrà el darrer Si Vols.
• Quins motius us han portat a fer un parèntesi?
Bàsicament, ha estat una qüestió d'agenda, perquè per a nosaltres, el SI VOLS era una estona de teràpia setmanal, era el "nostre moment". Malgrat això, després de gairebé cinc anys i mig, calia un respir, ja que, si bé hi ha col•laboradors que venien cada dues o tres setmanes, una part de l'equip hi era cada divendres.
De fet, aquesta darrera temporada, ha estat molt interrompuda per altres activitats, i això no deixava de ser un indicador que calia reposar.
• I no és possible que al setembre us torni a agafar el “cuquet” de la ràdio i torneu a arrencar?
Estic convençut que ens tornarà a agafar el cuquet; la ràdio, quan et pica, ja no té cura: és addictiva. Estic convençut que tornarem, no sé quan, ni en quin format; de fet, per anar matant el cuquet, per Festa Major, com cada any, farem algun especial.
• Què implica fer un programa setmanal d’una hora i mitja de durada del nivell del Si Vols?
Certament, darrere de cada programa hi havia feina. En primer lloc, planificar el trimestre: buscar convidats i convidades, confirmar-los i quadrar el calendari, i establir quins col•laboradors venien cada setmana.En segon lloc, una reunió setmanal, cerca d'informació, elaboració de textos i guions... en definitiva, unes bones estones de feina, agradable i feta de gust, però feina al capdavall.
• Tenir un equip cohesionat i ben avingut hi ajuda, oi?
La base de l'èxit del SI VOLS ha estat l'equip; un equip magnífic, de col•laboradors excel•lents, que oferien unes seccions interessants i amenes. El nostre equip es podria definir pràcticament com una colla d'amics que fem ràdio. Un luxe d'equip, al qual estic immensament agraït.
• I un ocellet que canti la vida i miracles dels convidats, també, no?
És bonic que els ocellets cantin; el nostre ha cantat, i molt. A banda de la potència de l'equip, la informació és l'altra gran base de l'èxit. Sempre hem procurat passar-nos-ho bé, però tenint present la rigorositat i la feina ben feta. I l'ocellet ens hi ha ajudat molt!
• Al Si Vols heu parlat de cultura des de tots els àmbits possibles. Quina aportació creieu que ha fet el programa al món cultural solsoní?
Hem intentat aportar-hi el nostre granet de sorra, intentant demostrar que es pot parlar de cultura i fer-ho d'una manera desenfadada i amena, però amb contingut. No sé si ho hem aconseguit.
•Se’n parla poc de cultura?
La cultura és un calaix de sastre tan gran que hi cap gairebé tot. Des d'aquest punt de vista, sí que es parla de cultura, i moltes vegades, se'n parla sense la pretensió de fer-ho; vull dir que en qualsevol conversa la cultura hi treu el nas. Vivim envoltats per la cultura; ens agombola encara que no vulguem; aquesta és la seva grandesa.
• D’entre els convidats, imagino que heu descobert i fet descobrir persones molt interessants i amb moltes coses per explicar...
Ha estat la part més interessant del SI VOLS. Hem conegut més de 180 persones fantàstiques, que ens han explicat coses interessantíssimes; algunes les teníem ben a prop i ens eren desconegudes. Ens han visitat alguns convidats excepcionals. Hem après moltíssim. Per nosaltres, ha estat una gran descoberta.
• El programa o l’entrevista que més hagis gaudit?
Es fa difícil. És una miqueta com demanar a un pare quin fill prefereix. De tota manera, n'hi ha tres que m'han colpit especialment: el SI VOLS número 100, que vam connectar amb Joan Barril, al Cafè de la República, l'especial dedicat a la Marató de TV3, amb el cardiòleg Màrius Petit i Roger Mas cantant en directe, i l'especial Xavier Jounou, el programa més emotiu que hem viscut.
• Alguna anècdota que recordis especialment?
Uf, moltes! Recordo un dia que l'Anna Guilanyà ens parlava de la gengivitis, i que vam tenir un atac de riure, i no podíem continuar; o els dos o tres programes que havíem programat la cançó "Camins" i a l'hora de la veritat no entrava; semblava la cançó maleïda!
• Què trobareu a faltar?
Aquelles estones meravelloses davant dels micròfons; i, no et diré que no, algun sopar amb els convidats!
• És gratificant anar pel carrer i que la gent et faci comentaris sobre el programa?
Sí, en primer lloc, perquè és la prova que hi ha audiència, i que allò que fas no només t'agrada a tu, sinó també a altra gent. En aquest sentit, puc ben dir que hem estat afortunats, els oients sempre han estat amb nosaltres, i això els ho volem agrair d'una manera molt especial.