(SI VOLS n. 64, divendres 4 d'abril de 2008)
Avui no obrirem el SI VOLS amb cap efemèride. Avui l’obrirem amb tristesa. L’obrirem amb l’abatiment que senten les famílies quan algú els deixa. Avui volem expressar tota la tristesa que sent la família de la ràdio, perquè ens hem quedat sense olivetes i Martini, sense Xàldigues, sense debats i tertúlies, sense aquesta visió tan irònica de l’actualitat... en definitiva: ens hem quedat sense EL VERMUT.
Han estat tres anys, que ja és temps, però semblava com si fos ja de sempre que, els diumenges al matí, ens acabàvem de despertar amb l’Oriol i tota la colla de Vermutaires.
Vau crear un espai càlid, punyent, divertit, a vegades polèmic...on moltíssims solsonins i solsonines ens hi sentíem a gust. Se’n parlava, movíeu fressa i això vol dir molt.
També cal dir que heu estat un referent per a tots els que ens movem per aquesta, la nostra ràdio. Vostres van ser els primers passos de Solsona FM, i això ha marcat el camí. Tothom qui s’ha plantejar de fer ràdio, ràdio a Solsona, vull dir, us ha tingut de referent: heu posat el llistó molt alt!
En aquests tres anys, la família de Solsona FM ha anat augmentant, però hem tingut la sort de poder comptar amb El Vermut, com a germà gran. Ho heu fet, ens heu regalat hores fantàstiques de ràdio, de la manera que millor es fa les coses, per amor a l’art, de cor, perquè ve de gust... i això s'ha notat: el vostre gaudi ens ha anat arribant a través de les ones, combinat amb les olivetes i el Martini.
Per tot això i molt més, us volem dir que ens sap greu, que no ho volem, que no pot ser... que no plegueu, carai!!
A la vostra carta de comiat dieu que fer ràdio no ha estat per a vosaltres una obligació sinó un privilegi.
Des del SI VOLS, i crec que recollint el sentiment general, us vull dir que el privilegi ha estat per a nosaltres: poder-vos gaudir.
Avui no obrirem el SI VOLS amb cap efemèride. Avui l’obrirem amb tristesa. L’obrirem amb l’abatiment que senten les famílies quan algú els deixa. Avui volem expressar tota la tristesa que sent la família de la ràdio, perquè ens hem quedat sense olivetes i Martini, sense Xàldigues, sense debats i tertúlies, sense aquesta visió tan irònica de l’actualitat... en definitiva: ens hem quedat sense EL VERMUT.
Han estat tres anys, que ja és temps, però semblava com si fos ja de sempre que, els diumenges al matí, ens acabàvem de despertar amb l’Oriol i tota la colla de Vermutaires.
Vau crear un espai càlid, punyent, divertit, a vegades polèmic...on moltíssims solsonins i solsonines ens hi sentíem a gust. Se’n parlava, movíeu fressa i això vol dir molt.
També cal dir que heu estat un referent per a tots els que ens movem per aquesta, la nostra ràdio. Vostres van ser els primers passos de Solsona FM, i això ha marcat el camí. Tothom qui s’ha plantejar de fer ràdio, ràdio a Solsona, vull dir, us ha tingut de referent: heu posat el llistó molt alt!
En aquests tres anys, la família de Solsona FM ha anat augmentant, però hem tingut la sort de poder comptar amb El Vermut, com a germà gran. Ho heu fet, ens heu regalat hores fantàstiques de ràdio, de la manera que millor es fa les coses, per amor a l’art, de cor, perquè ve de gust... i això s'ha notat: el vostre gaudi ens ha anat arribant a través de les ones, combinat amb les olivetes i el Martini.
Per tot això i molt més, us volem dir que ens sap greu, que no ho volem, que no pot ser... que no plegueu, carai!!
A la vostra carta de comiat dieu que fer ràdio no ha estat per a vosaltres una obligació sinó un privilegi.
Des del SI VOLS, i crec que recollint el sentiment general, us vull dir que el privilegi ha estat per a nosaltres: poder-vos gaudir.
Gràcies, Vermutaires!